L’aigua és el punt de partida, no només d’aquest itinerari, sinó de la mateixa vida. En aquesta ruta, fluirem per una terra abans completament submergida. Coneixerem els seus habitants de fa més de 200.000 anys a través de les seves restes. Descobrirem com la necessitat de l’ésser humà per sobreviure passa per pensar, dissenyar, organitzar i explotar aquest bé tan escàs.La petjada de l’aigua redescobreix les terres de Tarragona amb un itinerari que posa en valor l’aigua en totes les seves dimensions i sensibilitza sobre el seu bon ús. Una ruta que crida a la seva pròpia preservació.
Àrees de ciència: Geologia, paleontologia
Recórrer aquest paratge de roques arrodonides i boscos és fer un viatge al terciari. Veniu a descobrir els secrets d’un indret de fantàstiques edificacions naturals que fa 40.000 anys es trobaven submergides al mar de Tetis i avui ens recorden el fons marí.
Situat a la Serra del Montsant, el Congost de Fraguerau, que deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau, és un espai natural ideal per fer-se una idea de com era el paisatge del terciari. Va ser en aquell temps, ara fa uns 40.000 anys, i mentre s’anaven aixecant els Pirineus i la serralada Prelitoral, quan la conca es va anar omplint de sediments, que van formar conglomerats, per acabar desplaçant l’aigua. Tot el que ara és un paisatge de bosc i roca, abans hi estava submergit.
L’excursió s’inicia sortint d’Ulldemolins. Ens dirigim per carretera cap a l’ermita de Sant Antoni, seguint un trencant a l’esquerra. Deixem el cotxe una mica més avall.
L’accés no presenta dificultat, ja que està asfaltat. A partir d’allà, seguim l’itinerari a peu fins a l’ermita de Sant Bartomeu. Aquest camí ens permet imaginar-nos com tota aquesta conca era un mar: el mar de Tetis. De fet, l’excursió fins al congost dona la sensació que és com anar fins a la platja i endinsar-se a l’aigua.
Unes roques arrodonides, fruit de l’erosió del material calcari, ens acompanyen durant tota l’excursió i són una bona eina per jugar amb els més petits a cercar figures. La primera parada és a les Cadolles Fondes, on hi ha un mirador que permet gaudir de l’espectacle de la natura, però també podem baixar i banyar-nos-hi. Cal tenir en compte que es diuen fondes perquè en aquell tram del riu Montsant, la profunditat és considerable.
Després de passar aquest pas estretíssim trobarem la llegendària roca Balladora, una prominent roca esfèrica, els tres Jurats Petits i els tres Jurats Grans, unes esveltes edificacions naturals que encanten als escaladors. Finalment, cal travessar el riu pel pont penjant per arribar al cor del Congost, on el silenci i la pau es contemplen arreu de l’ermita de Sant Bartomeu.
Dades pràctiques:
Distància i desnivell: 10 km (anada i tornada), poc desnivell
Sortida: Ermita de Sant Antoni
Arribada: Ermita de Sant Bartomeu
Dificultat: Moderada. Apte per a nens que sàpiguen caminar
Observacions: s’ha de creuar ponts penjats, i s’ha de portar roba i calçat de muntanya còmode ja que es passa per zones amb aigua.
[-]
Àrees de ciència: Paleontologia, antropologia
Un peix únic, meduses autòctones espectaculars i libèl·lules del triàsic… són alguns dels sorprenents fòssils de fa 220.000 anys, que es van descobrir a les pedreres de les muntanyes de Prades, i que s’exposen en aquest sorprenent i singular museu interactiu.
Situat a Alcover, aquest museu sorprèn no només per la bellesa de la casa noble noucentista Ca Batistó que l’hostatge, ni per l’exposició etnogràfica que permet veure com vivia la burgesia catalana, sinó perquè al segon pis d’aquest meravellós edifici s’amaga un tresor que deixa amb la boca oberta, una autèntica exhibició paleontològica que recull els fòssils del triàsic, de fa uns 220 mil anys.
Aquest museu, que recentment ha gaudit d’una reforma per fer-lo més interactiu, es va inaugurar el 1967. Recull tot el material fòssil que es va anar descobrint a la cantera d’Alcover-Mont ral i representa el més important jaciment marí del triàsic mitjà del món. Amb el títol “Les muntanyes de Prades, 240 milions d’anys”, aquest espai expositiu ens permet fer un viatge per la història de la Terra, el temps i les diferents eres geològiques, fins arribar a l’eix central del museu, el jaciment paleontològic i els fòssils del triàsic. Un espai que té com a peces estrella l’Alcoveria brevis, una espècie autòctona, un fòssil de medusa espectacular, perquè és un ésser amb un 90% d’aigua, una libèl·lula o un avantpassat de rèptil del juràssic.
El Museu d’Alcover, lluny de ser només un espai expositiu és una oportunitat per a l’experimentació i per despertar la curiositat i la participació de petits i grans. La interactivitat i el joc estan presents en aquest museu, de manera que anar amb nens és un bon pla. La sala taller del museu ofereix, normalment, la possibilitat de fer un fòssil amb guix (per mesures sanitàries no es permet fer en l’actualitat, però s’obsequia els menuts amb una rèplica ja feta que poden pintar a casa).
Situat enmig de les muntanyes de Prades, aquest museu és una mostra de la vida marina que fa 240.000 anys cobria el paisatge de boscos, cingleres i rius com ara el Francolí o el Siurana, que envolten les comarques del Camp de Tarragona i que gaudeixen d’una bellesa excepcional.
[-]
Àrees de ciència: Enginyeria, arqueologia
Pujar a l’aqüeducte de les Ferreres és palpar l’habilitat constructiva de l’imperi romà d’August i l’esplendor de l’antiga Tàrraco. Tot i la seva alçada de 27 m, no patiu pel vertigen. Les seves altes parets us ajudaran a superar la impressió i gaudireu d’una panoràmica singular de l’entorn del que va ser la capital de la Hispània Citerior.
Una de les grans obres d’enginyeria de Catalunya es troba a la comarca del Tarragonès i data del segle I dC. Es tracta de l’aqüeducte de Ferreres, també conegut com a Pont del Diable. Situat al barranc dels Arcs, aquesta construcció, de 27 metres d’alçada i 217 metres d’amplada, portava l’aigua a l’antiga ciutat de Tàrraco, des del riu Francolí al seu pas entre els municipis de Puigdelfí i el Rourell, a 15 km de Tarragona, tot aprofitant el desnivell. El punt més septentrional de l’aqüeducte està 40 cm més elevat que el punt més meridional. Consta de dues fileres d’arcades, 11 a la part inferior i 25 a la part superior.
Actualment, la part per on circulava l’aigua, l’specus, està habilitada per poder creuar-la a peu i gaudir de les impressionants vistes, però en aquell temps el pas de l’aigua estava cobert amb un recobriment de morter impermeable a base de calç i ceràmica. Tota l’estructura del pont va ser construïda en blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus col·locats en sec, sense morter.
El canal que duia l’aigua, l’specus, va ser construït amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l’obra es va treure d’una pedrera situada en un turó proper al monument, conegut com a coves de la Pedrera.
Com que les parets són altes no genera molt de vertigen, encara que impressiona. Accedir-hi no està a l’abast de tothom, ja que pujar-hi no és apte per a persones amb mobilitat reduïda. El fet que s’hagi condicionat un parc ecohistòric, fa que la visita sigui més còmoda, ja que hi podem trobar una àrea de jocs i un passeig a la fresca fins als peus d’aquesta enorme construcció que ens mostra la grandesa de l’imperi romà i de l’enorme coneixement de l’enginyeria i la construcció.
Segons un exhaustiu estudi elaborat per un equip d’investigadors de diferents àrees (geologia, biologia, química i restauració), l’any de construcció coincideix amb l’època de creixement de la ciutat en temps de l’emperador August. Tot fa pensar que es va construir per a subministrar aigua a les termes portuàries de Tàrraco situades a la part baixa de la ciutat, i va estar en funcionament fins a l’edat mitjana.
Al llarg de la història ha patit diverses reconstruccions i condicionaments, gràcies als quals s’ha obtingut informació sobre el procés d’impermeabilització que utilitzaven els romans o la importància dels líquens que hi ha entre els carreus per a la seva preservació. L’aqüeducte forma part del conjunt monumental de Tàrraco, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
[-]
Àrees de ciència: Termalisme
El riu Francolí, que portava l’aigua fins a Tàrraco neix en una de les coves més llargues del món, la Cova de la Font Major, i se situa al municipi de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà. Al llarg dels llarg de 3.590 m de corredors descoberts, a dia d’avui, hi queda palesa l’activitat humana des de temps prehistòrics. Compta amb un museu, a l’interior de la cova, que ens endinsa en els costums i la vida de l’home primitiu. Paleontologia, arqueologia i medi ambient es donen la mà en aquest espai musístic tan original. És una visita molt recomanable per a fer amb nens petits doncs gaudeix de recreacions que fan fàcil la comprensió de l’home prehistòric. És el primer santuari paleolític d’art rupestre que es troba a Catalunya amb més d’un centenar de gravats de figures, animals i símbols abstractes a les parets de la cova, que van des dels 15.000 anys d’antiguitat fins a l’edat de bronze, els més actuals.
Àrees de ciència: Enginyeria, indústria
Veure in situ el funcionament d’un molí amb energia hidràulica com antigament es feia i, alhora, descobrir petits tresors del passat romà, són els atractius d’aquest museu que ens porta al Cambrils del passat.
Situat a l’encreuament de l’antic Camí Reial, sobre la Via Augusta i la riera de l’Alforja de Cambrils, hi trobem aquest molí fariner hidràulic que data del segle XIV.
A Cambrils, hi va haver fins a 10 molins, perquè era una senyoria, per tant depenien del Rei, mentre que a la resta de pobles veïns, els molins depenien de l’arquebisbe. En ser el Rei qui rebia els tributs dels molins, va concedir-ne la construcció, de manera que la resta de pobles havien d’anar a moldre a la senyoria de Cambrils. Abans de fer-ho, s’havia de passar el blat per les eres per assecar-lo abans d’entrar al molí. Endevineu quantes n’hi havia?
A l’època romana, s’usava el desnivell per fer córrer l’aigua per l’aqüeducte. Al molí de l’edat mitjana es fa servir aquest desnivell per aprofitar la pressió de l’aigua i posar-lo en marxa. Segons ens explica el director del Museu, Gerard Martí, aquest mètode originàriament no era dels romans, sinó que el van importar del Pròxim Orient, on hi havia escassetat d’aigua. Una mostra de la seva procedència originària és l’ús d’abundants arabismes en aquesta activitat.
Per als romans, els molins hidràulics no deixen de ser una curiositat i no és fins a l’edat mitjana que agafen notorietat i popularitat i esdevenen motors econòmics de la societat. Per aprofitar la pressió de l’aigua, entre la bassa i el molí de les tres eres hi ha vuit metres de desnivell. L’aigua per omplir la bassa, en un primer moment, provenia de la riera que baixava força plena.
Després de la sequera del segle XVI es va començar a omplir amb l’aigua de la mina, unes galeries a nivell freàtic que es fan per aconseguir l’aigua. A Cambrils, se’n van fer 3 aprofitant la ruta nord que creuava amb totes les rieres de la zona. La mina més llarga del Molí de les Tres Eres era la mina de Santa Caterina, que anava fins just sota l’altar de l’església que porta el seu nom, a Vinyols. Aquest molí va estar en funcionament fins a primers del segle XX. Va tenir diversos usos fins que actualment ha esdevingut la seu del Museu d’Història de Cambrils.
A banda de poder veure el funcionament autèntic del Molí amb energia hidràulica, com es feia antigament, també és interessant descobrir els vestigis d’èpoques pretèrites que es remunten fins a la prehistòria. Cal destacar, entre d’altres, el conjunt de bronzes de l’època romana descoberts el 1992 a la vil·la romana de La Llosa.
[-]
Àrees de ciència: Mineralogia, enginyeria, indústria
Posa’t un casc i experimenta sota terra, durant uns 45 minuts, com treballava un miner del segle XIX. Aquest museu et transportarà a l’interior de la que va ser l’explotació minera de plom més important de Catalunya.
Les mines de Bellmunt del Priorat, situades a 6 km de Falset, van ser una explotació minera dedicada, principalment, a l’extracció de plom. Actualment, només és visitable la mina Eugènia, tot i que el conjunt d’instal·lacions i edificis de la colònia, on vivien els treballadors de la mina —protegits com a béns culturals d’interès local— també són visitables.
El Museu compta amb un espai expositiu, des d’on comença la visita, que explica la història de la contrada i dels seus ancestres. S’hi troba el material explotat al llarg del temps, des de la prehistòria fins a l’explotació industrial de la segona meitat del segle XIX, passant per l’explotació de plata i d’altres minerals a l’edat mitjana. Visitar les mines de Bellmunt del Priorat és fer un viatge en el temps gràcies a les diferents innovacions mecàniques i tecnològiques que s’han emprat en l’explotació.
Una vegada acabada la visita al Museu, es fa l’activitat més desitjada pels visitants: entrar a les galeries mineres. Per accedir-hi, cal equipar-se amb un casc. La mina Eugènia compta amb 20 plantes, arribant als 620 metres de profunditat, però la visita només permet visitar-ne la primera. L’entrada és per l’antiga sortida d’emergència i, al principi, les escales són bastant pronunciades, però després el recorregut és senzill. El passeig dura uns 45 minuts on es posa èmfasi en les condicions dels treballadors, en l’extracció del mineral i en les característiques del subsol.
La mina Eugènia va ser la mina de plom més important de Catalunya, a causa del seu rendiment extractiu i a la gran qualitat del seu mineral. Els seus orígens es remunten a l’any 1870, als primers treballs realitzats a l’antiga mina Inocenta que, durant la dècada de 1890, esdevindria la mina Eugènia. La mina va estar en funcionament, gairebé sense interrupcions, fins a l’any 1972.
Recomanem complementar aquest punt de ruta amb la visita a l’antiga colònia minera, construïda per allotjar les famílies dels treballadors. Les primeres construccions daten del 1920, però amb la pròspera activitat es van seguir construint fins als anys seixanta. A més a més de les cases dels treballadors, també podreu conèixer la resta de serveis que l’empresa oferia als miners: l’economat, el servei mèdic, l’Euterpe (cinema, teatre i sala de ball), el local social, el camp de futbol, etc. Aquesta ruta no és apta per a persones amb mobilitat reduïda.
[-]
Àrees de ciència: Enginyeria, indústria
La decisió de construir un aqüeducte per abastir d’aigua a Tárraco es promoguda per la construcció de les termes portuàries. Així doncs, la petjada de l’aigua fa un apunt a una de les activitats que culturalment s’han arrelat a casa nostra, l’ús de les aigües termals i medicinals amb propòsits higienicosanitaris. Catalunya té una gran riquesa d’aigüest termals, l’aigua brolla des de fa segles per diferents punts de la geografia catalana i moltes vegades aquestes termes tenen origen romà, però també n’existeixen de més actuals. Aquest és el cas d’El riuet i l’Estany de Comarruga, descobert al s. XIX d’on d’aquesta deu, brolla una aigua amb propietats medicinals de temperatura constant entre 18°C i 21°C. L’alta concentració de sals clorurades sòdiques que presenta aquesta aigua no la fa apta per a l’ús alimentari, però sí per a l’ús terapèutic extern. Fou declarada aigua mineromedicinal per dictamen de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1892. El Dr. August Pi Sunyer va determinar l’any 1919 que, per les seves propietats, caldria catalogar-la com a aigua termal clorurada alcalina, bromurada i gairebé isotònica. Un bany termal obert al públic al bellmig de la platja de Coma-ruga.
Àrees de ciència: Hidrogeologia, ambientologia
Hi ha ciutats vinculades a l’aigua des de l’antiguitat, com ara Reus. L’enginy tecnològic, aplicat a la ciutat per assegurar el subministrament hídric al llarg de la seva història, compta també amb un original espai expositor.
L’Espai Aigua de Reus és un centre expositiu, promogut per Aigües de Reus, en col·laboració amb l’àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament, que, gràcies a una exposició audiovisual guiada, ens introdueix en la importància de l’aigua al planeta i a les nostres vides. No és estrany que aquest espai estigui instal·lat a Reus, ja que és un municipi que s’ha vist afectat per la manca d’aigua en la seva història, i ha estat el precursor de l’economia circular de l’aigua tot explotant al màxim els seus usos. Un audiovisual ens permet fer-nos una idea de la vinculació de Reus amb l’aigua al llarg de la història.
La ciutat va néixer el segle XII, en temps de la conquesta cristiana. I ho va fer en un terreny pla, amb el nivell freàtic força alt. El clima era bo, l’aigua era fàcil d’obtenir i el terreny era fàcil de conrear, amb la qual cosa l’assentament i el creixement de la població es va produir ràpidament. Això va fer disminuir les aigües freàtiques, cosa que va portar a l’excavació de les mines per explotar millor l’aqüífer. Però, tot i així, no va ser fins a la construcció de la mina Monterols, de 8 km de longitud, que s’hi va posar una primera solució.
L’activitat agrària dona pas a l’activitat minera que, per dur-la a terme, necessita disposar d’aigua abundant. Reus arribaria a tenir fins a 125 mines i 340 km d’explotació hidràulica per al seu desenvolupament econòmic. Gràcies a la mina Monterols es posen en funcionament dos molins hidràulics, però, en una època de gran esplendor de la vila, resulten insuficients.
És en aquell moment que Reus opta per una opció molt agosarada per augmentar l’energia hidràulica que necessita: conduir totes les aigües residuals de la ciutat a un sol punt per poder disposar d’un altre cabal continu d’aigua. Per tant, Reus esdevé el primer municipi de tot l’Estat espanyol a usar les aigües residuals i fomentar l’economia circular: l’aigua esdevé energia i els residus s’utilitzen per adobar el camp.
Amb els tres molins en funcionament, el darrer dels quals era anomenat “molí pudent” per la pudor que emetien les seves aigües, es van declarar diferents brots de malalties, com ara el tifus, que van portar a la ciutat de Reus a tenir la primera depuradora d’aigües residuals de l’Estat espanyol. Comença a funcionar en plena Guerra Civil i va permetre utilitzar, no només l’aigua, l’energia o el residu al camp, sinó que va produir biogàs, que es va usar per a l’enllumenat públic i per a l’escalfament d’equipaments municipals.
L’Espai Aigua és una modesta instal·lació que vol posar en valor la necessitat de preservar aquest bé vital per a la supervivència humana i del planeta Terra. És per això que gaudeix de nombroses visites educatives.
Per visitar-lo s’ha de demanar hora al tel. 977 127 005.
[-]
AVÍS : “La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació no organitza els actes i activitats publicitats a través de la web surtderecercapercatalunya.cat. Aquests actes i/o activitats són organitzats per tercers, que responen d’aquests. Pel que fa a les rutes que es proposen en aquesta web, l’usuari serà responsable d’usar les precaucions i mesures de seguretat necessàries en funció del terreny en cada cas, sense que la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació tingui responsabilitat pels danys i/o perjudicis que l’usuari pugui patir”.
