Polseres verdes: la il·lusió de canviar el món!

Dv.
29
Nov.

El passat dijous vam tenir l’oportunitat de participar d’una jornada organitzada per la delegació de la Cambra Italiana a Girona per posar sobre la taula la situació mediaambiental de la província, tot i que el mar va ser el nexe comú i, malauradament, el protagonista de l’esdeveniment.

Amb un format amè i participatiu que aglutinava institucions, empreses, universitats i oneges, vam fer un repàs de la situació d’emergència climàtica en una zona de futur incert, ja que el sector turístic, principal motor de la zona, es podria veure molt perjudicat per aquest canvi. Tots els assistents vam donar el punt de vista de com crèiem que ens afectaria el nostre sector, quines mesures podríem prendre per pal·liar-ne els efectes i, fins i tot, vam tenir temps de posar un gra d’esperança fent un recull de les principals oportunitats que aquest canvi ens aportaria.

D’aquesta manera vam anar fent un gran DAFO que va posar negre sobre blanc quines són les nostres debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats davant de l’alerta climàtica.

La jornada, però, va comptar amb uns protagonistes d’excepció, els Polseres Verdes, un grup de joves de 14 i 15 anys de Sant Feliu de Guíxols que, des de fa uns mesos, s’han organitzat amb la voluntat de fer visible la necessitat d’actuar i sensibilitzar de l’emergència climàtica als seus conciutadans. La seva història comença amb una simple jornada de voluntariat que els colpeix i decideixen fer alguna cosa més que un acte esporàdic i comencen els actes de recollida per tota la vila, tant a la platja com a la muntanya. Fins i tot han convençut a l’alcalde que la vila hauria de tenir més zones verdes i han posat en marxa una iniciativa de vendre marxandatge per poder finançar la plantació d’arbres que properament s’hi farà.

Lluny de la importància dels actes que organitzen, que són evidents, el que més ens va atrapar és aquesta decisió, empenta però sobretot la il·lusió que els mou. Sense acoquinar-se davant dels assistents (només tenen 14 anys) van tenir l’oportunitat de parlar i d’ensenyar-nos el món que veuen els nois i noies d’aquesta edat. I la seva visió del planeta no és gaire optimista. Van fer emmudir institucions, empresaris i entitats fent-los veure que nosaltres, els adults, som responsables d’això que els deixem, ja que ells seran la primera generació que patirà els efectes del canvi climàtic.

Els polseres verdes són plenament conscients que fer front a l’emergència climàtica és assumpte de tots i cadascun de nosaltres, en paraules d’en “Gonzo”, un membre dels Polseres Verdes, “per a fer un mur calen moltes totxanes i ells només en posen una”. D’aquesta manera convidava la resta d’actors de la taula a moure’s per fer el mateix que ells: creure en la il·lusió que tots som capaços de canviar el món.

Hi ha esperança

@polseresverdes
polseresverdesorg@gmail.com