Parc Triàsic d’Alcover, la petjada dels orígens
11
Maig

Alcover és una població de l’Alt Camp, situada al peu de les muntanyes de Prades. Està situada a 283 m sobre el nivell del mar, per tant els camí per arribar-hi i els carrers de la vila fan una mica de pendent. Des de l’església es té una bona panoràmica del Camp de Tarragona i de la Costa Daurada.
Creuant una portalada, hi trobem Ca Bastió, un edifici històric del s.XVII que acull l’etnografia d’una època, el modernisme, dins les seves parets. Així en una primera planta hi podem veure com era la vida de la burgesia a través dels seus objectes, col·leccions, mosaics i estances. Aquest punt de partida encara fa que en arribar al segon pis un tingui la sensació que ha fet un salt en el temps. Una exhibició paleontològica d’una importància cabdal ens situa en un temps pretèrit, ara fa uns 240.000 anys. L’orografia del paisatge que envolta la vila ja dona pistes del què ens trobarem, doncs els boscos, les cingleres, els rius i les valls eren coberts d’aigua.
El museu d’Alcover es va inaugurar l’any 1967 en una antiga torre medieval del Portal de Sant Miquel, com a museu etnogràfic. L’any 1975 es va traslladar a la casa noble Ca Batistó per donar cabuda a una de les troballes paleontològiques més importants de Catalunya. Les feines a les canteres Alcover i Mont-ral van fer sortit a la llum centenars de peixos i fòssils que representen una de les col·leccions més completes de Catalunya i —per la seva diversitat d’espècies— una de les més interessants a escala mundial per comprendre la fauna marina en l’època triàsica. Hi podrem veure entre altres l’Alcoveria brevis, espècie endèmica descoberta en el jaciment, un fòssil de medusa amb una increïble fossilització si tenim en compte que el 90% del seu cos està compost d’aigua, el Cosesaurus aviceps, un polèmic fòssil perquè se l’ha considerat avantpassat d’un rèptil volador del Juràssic o un dels insectes més antics de Catalunya fossilitzats.
Els jaciments on s’hi ha fet les troballes són del tipus fossil-lagerstätten, que vol dir de preservació extraordinària. Unes particulars condicions ambientals van propiciar que es conservessin restes de grups amb aquesta riquesa fòssil.
Es tractava d’una llacuna d’aigües somes amb molta vida animal, però amb un fons letal, sense oxigen i hipersalí, que facilità la fossilització dels animals morts que s’hi dipositaven. El resultat és un registre fòssil extraordinàriament complet de tot l’ésser viu, fins i tot de les seves parts toves com la carn o la pell. A més a més, d’aquests tipus de fòssils, en el museu també hi podem trobar restes de mamífers, com l’´humer de rinoceront de l’època del Plistocè (entre 1,67milions d’anys i 10.000 anys).
Aquest museu, lluny de semblar una galeria de fòssils del passat, permet l’experiència del visitant a través del tacte, de la llum i del joc. A més a més compta amb un espai per a nens, on es descobreixen i s’identifiquen petjades de diferents animals i els convida a imaginar com seria el peix pedra, insígnia del museu, pintant una recreació del fòssil en guix.
El museu ofereix diferents visites adaptades als diferents tipus de visitants que s’hi atansen: per a famílies, visites guiades amb tast de productes, excursions de natura, visites per a gent gran… En definitiva una proposta singular que posa de manifest la riquesa passada i present de les muntanyes de Prades.
CONTACTE: