Parc Natural de la Serra del Montsant. Pau, silenci i natura

Dc.
28
Abr.

Emmurallat per cingleres, el Montsant és un símbol de les comarques tarragonines. La seva orografia i la curiosa disposició de l’activitat humana al voltant de la muntanya, fan d’aquest enigmàtic i impressionant parc, un paratge ideal per a gaudir-lo de la forma més diversa. En família, a peu o en bicicleta, fent barranquisme , espeleologia, o fent la via ferrada, aquest Parc Natural s’erigeix com a exemple de turisme sostenible i enclavament únic en la protecció de la qualitat lumínica i acústica a Catalunya.

El Parc Natural de la Serra de Montsant amb una superfície de 9242 hectàrees, forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, i es troba envoltat per 11 pobles: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, Albarca, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Escaladei, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Situat al nord de la comarca del Priorat delimita amb les depressions d’Ulldemolins i Cornudella, les muntanyes de Prades, la Serra de la Llena i al sud, amb la Reserva Natural de Llaberia. Tots els pobles queden fora, dins només hi resta la muntanya. Per entrar-hi cal escollir un grau, és a dir, un dels passos que permeten superar els cingles. N’hi ha de relativament còmodes, resseguits per camins de ferradura, i altres que només permeten el pas de persones, d’una estretor exagerada, molt aeris i sovint corprenedors.

És tracta d’un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics. Les formes arrodonides del seu relleu són conseqüència de l’erosió climàtica, principalment per l’aigua i el vent. L’origen de la zona de Montsant es remunta a l’era paleozoica quan encara estava enfonsat en les aigües del mar de Tetis. En aquest període es van dipositar materials argilosos donant lloc a les capes de pissarra o les famoses llicorelles. Posteriorment, en l’era mesozoica es van produïr diverses sedimentacions principalment de calcàries i dolomies. Cap a finals de l’era mesozoica i principis de l’era cenozoica es van formar les terres del Priorat, emergint de sota el mar. Per tant, podem dir que el cor del Montsant està format per una base de pissarra (la llicorella) i en el seu damunt descansen principalment capes de sediments calcaris.

La naturalesa calcària i erosió han format balmes, avencs, coves, així com roques amb formes particulars. Entre totes les coves cal ressaltar la Cova de la Taverna, situada al terme de Margalef. Ben amagada dins dels seus passadissos i galeries, entre estalactites i estalagmites, s’hi han trobat les pintures rupestres més antigues de Catalunya. Es tracta, suposadament, d’un cap caprí. La cova consta de més 472m de passadissos i 53 m de desnivell i es un bon repte per iniciar-se a l’espeleologia, sempre i quan anem ben equipats amb casc, llanternes i roba i calçat adequat. Cal evitar la visita en època de pluja ja que pot ser perillosa.

Si ens fixem en l’exterior i aixequem una mica el cap, trobarem una de les zones més conegudes del Parc, les parets rocoses del vessant meridional de la Serra Major, on emergeix el cim més elevat, la Roca Corbatera amb 1.163 metres d’altura, seguit pel Piló dels Senyalets (1.109 metres) i la Cogulla (1.063 metres) .

El riu Montsant, un afluent del riu de Siurana, neix al nord de la Serra i ressegueix els perímetres septentrionals i de ponent de la Serra, erosionant-los i creant paratges tant espectaculars com el Congost de Fraguerau.

Alguns espais destacats de la Serra del Monsant

El Congost de Fraguerau, deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau que habità en una balma propera al riu a l’Edat Mitjana, al costat de la qual s’hi alça l’ermita romànica de Sant Bartomeu. L’accés per les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena d’Ulldemolins és senzill. L’entrada al congost s’inicia a les Cadolles Fondes, unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua i que s’albiren des d’un mirador. Un altre dels atractius que se’ns mostren és el pontet penjat que cal travessar sobre el riu per arribar a l’ermita abans esmentada.

Si volem contemplar la zona de més a prop i passar un dia amb família i gaudir d’un pícnic, hi ha un itinerari que ens hi porta.

• Distància i desnivell: 10 km (anada i tornada), poc desnivell
• Sortida: Ermita de Sant Antoni
• Arribada: Ermita de Sant Bartomeu
• Dificultat: Moderada
• Observacions: s’ha de creuar ponts penjats, i s’ha de portar roba i calçat de muntanya còmode ja que es passa per zones amb aigua.

El pantà de Siurana:

Situat al municipi de Cornudella del Monsant, el Pantà de Siurana atura les aigües del riu que porta el mateix nom i que és el principal afluent de l’Ebre en terres tarragonines.  A tocar, la serra de la Gritella s’alça majestuosa, perpendicular a la seva superfície, i al cim, el llogarret de Siurana vigila les seves aigües. S’hi arriba per la carretera C-242 just passat el poble de Cornudella a mà dreta.

En el pantà s’hi realitzen diverses excursions nàutiques per conèixer el paratge navegant amb canoa o kaiak. També es poden concertar diferents visites teatralitzades o dinamitzades amb les quals conèixer d’una forma amena i distesa, l’orografia del paisatge i les llegendes que hi amaguen.

Flora i fauna del parc natural

Flora

El clima Mediterrani, de temperatures temperares durant tot l’any menys a l’estiu que es tornen extremes i alguns dies a l’hivern que poden ser molt freds, fa que el Parc estigui cobert principalment per alzina i pi blanc. No obstant, en les zones més humides i prop dels rius si troben boscos de roures de fulla petita i alberedes. Passejant pels boscos de la Serra podrem trobar un parell d’arbres declarats monumentals:

• Teix de la Cova:
  • Amb més de 1200 anys d’edat, està situat al municipi de Margalef, al cap damunt del barranc de la Taverna i davant de la Cova de Teix
• Saüquer de Fontalba o Saüquer de les Olletes:
  • Important per les seves dimensions de tronc (2 m) i de capçada (11,70 m), el trobarem al municipi d’Ulldemolins, on el riuet del Teix conflueix amb el barranc de Fontalba, prop de la cadolla de les Olletes

Fauna

La gran varietat d’ambients que formen el Parc fa que tingui una gran riquesa faunística, amb espècies endèmiques i molt rares.. La naturalesa rocosa de la Serra fa que sigui l’ambient idoni per la nidificació i repòs de les aus rapinyaires, entre les quals destaca l’àliga real i la cuabarrada, el xoriguer i el falcó pelegrí. Corrent per les zones més rocoses i escarpades trobarem el gat salvatge i la cabra salvatge, mentre que altres animals com el porc senglar o el teixó els podrem veure en els boscos més tranquils de sota el cim. Cal destacar que des del 2005, s’ha reintroduït la tortuga mediterrània.

Rutes

La Serra de Montsant disposa d’una gran varietat d’itineraris classificats segons la temàtica.

• Itineraris de flora (són de dificultat baixa i aptes per recorre’ls amb família)
• Itineraris municipals
• Itineraris culturals
• Via ferrada
• Itineraris amb bicicleta

Si voleu més informació d’aquestes rutes (dificultat, desnivell, distància recorreguda, punt de sortida i arribada) visiteu el següent portal http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/serra-montsant/visiteu-nos/equipaments_i_itineraris/itineraris/

Contacte

Parc Natural de la Serra de Montsant

Adreça: Plaça de la Bassa, 1, 43361 Morera de Montsant, Tarragona

Telèfon : 977 827 310

Email: pnmontsant@gencat.cat