Camí a la Lluna!

Dl.
14
gener

Aquesta vegada el que ens porta al CosmoCaixa és el record de la primera vegada que l’home va aterrar una nau al satèl·lit del planeta Terra. Aquest 2019 se celebra el 50è aniversari d’aquesta gesta. Això vol dir que aquesta exposició s’emmarca en les múltiples celebracions d’un esdeveniment que es va retransmetre per televisió i que significava que els EUA guanyaven la cursa espacial, i derrotaven així la temuda URSS. Però anem a pams.

Després de donar-nos els auriculars, la Laia ens fa una mica d’introducció i ens ubica en el què i el perquè: a plena guerra freda, l’any 1957, la URSS va enviar el satèl·lit Sputnik a l’òrbita terrestre, tot demostrant així una superioritat en l’àmbit tecnològic i militar, que els Estats Units van percebre com una amenaça a la seva hegemonia en aquest camp. A partir d’aquí, es passa d’una batalla militar a una batalla propagandística. La URSS i els EUA van posar a prova tot el seu potencial i capacitat per demostrar la seva força. Després de l’Sputnik, encara hi va haver un segon fet que va desencadenar una autèntica bogeria per conquerir l’espai. La URSS, l’any 1959, llançava a l’òrbita la gosseta Laika. Així fou com Kennedy no va dubtar, proclamat president dels EUA, a prometre que els Estats Units serien els primers a trepitjar la Lluna.

Aquesta introducció és important per entendre perquè després de 50 anys, ja no es fan missions com aquelles i perquè la Lluna ha deixat de ser aeroport de naus, tot i que val a dir que 12 homes han caminat sobre la lluna des d’aquell 20 de juliol de 1969, després que ho fes Neil Armstrong.

L’Arnau i la Martina (12 i 10 anys) escolten embadalits les explicacions de la guia. Aixequen la mà, fan preguntes amb la curiositat dels nens: Què menjaven a l’espai? Es van quedar a dormir? Quin era el botó d’arrencar la nau? Com respira l’home quan està a la Lluna? L’espai és un gran desconegut per a petits i grans i això provoca infinitat de preguntes. Però a més respostes, més preguntes…

Des del primer telescopi de Galileu fins a la rèplica de l’interior de la primera nau tripulada, tot allò que ens expliquen ens transporta a les pel·lícules de ciència-ficció, ja que, veritablement, sembla que estiguem passejant per dins d’allò que només formava part del nostre imaginari o del setè art.

Darrera de la missió de l’Apolo XI, coneixem la ciència i l’evolució de la tecnologia espacial. Una història d’encerts i fracassos en la qual alguns van morir i d’altres van aconseguir el seu somni. També és una exposició que serveix per adonar-se que a les èpoques més tenses de la història moderna, la rivalitat va servir per avançar i que amb aquest objectiu es va invertir fins al 5% de tot el pressupost estatal d’un país com els EUA. I això que només tenien un 50% de probabilitats que el viatge galàctic fos un èxit.

Per això és una exposició perfecte per a pares i fills. Els més petits gaudeixen de la tecnologia, els botons, la nau, la cabina o els vestits i els aliments, mentre que per als pares significa una exposició per a reflexionar sobre la necessitat de l’ésser humà de comprendre el món que els envolta.

Dinou anys abans del primer allunatge, Hergé, l’autor del còmic Tintín, va iniciar el viatge en paper que veuria la llum 2 anys més tard. O el que és el mateix, Tintín i Milú es van plantar al satèl·lit, disset anys abans que Neil Armstrong i “Buzz” Aldrin fessin realitat allò que només es podia imaginar. Aquesta segona part de l’exposició posa de manifest dues coses que deixen els nens ben entusiasmats. D’una banda, el procés de creació d’un còmic l’any 1950, quan només es treballava amb llapis i paper, i de l’altra, com de real pot ser la imaginació quan et converteixes en un autèntic estudiós de la matèria. Les similituds entre el viatge de Tintín i de l’Apolo XI són espectaculars i només responen a la necessitat d’Hergé de basar el seu còmic en tota la realitat i tecnologia explorada fins llavors.

Dos camins per arribar a un mateix objectiu: ser els primers a trepitjar la Lluna.

 

Avís legal / condicions d'ús